Al meu cosí Oriol Martí Carrasco,

 

Vas heretar del teu pare, entre moltes altres coses, l’amor per l’art i la vida. Sempre des dels meus inicis em vas seguir amb atenció, com havies fet amb el meu pare, visitant amb fidelitat les meves exposicions, responent als meus esdeveniments i compartint al teu facebook també els meus escrits ja fossin d’art o de qualsevol altre tema. Com dic, venies a les meves exposicions, acompanyat de la teva estimada dona Airy, sense esforç, sense compromís pel nostre parentiu, simplement t’agradaven amb sinceritat i sorpresa els colors vibrants i les línies contundents; recordo molt bé la teva expressió de sorpresa, d’admiració i de goig; els pintors ens fixem molt en aquestes coses de l’expressió i sabem molt bé quan algú és sincer o t’elogia per compromís; tu eres dels sincers. Fins i tot em vas comprar algunes de les meves obres i en una ocasió em vas enviar orgullós la foto de la teva sala d’estar amb el meu quadre omnipresent a la paret principal, compartint espai amb alguna obra del meu pare i algunes altres de gran bellesa que vas anar adquirint al llarg de la teva vida com a bon i fidel col·leccionista d’art que havies sigut. Vaig ser jo el que es va omplir d’orgull i d’agraïment en veure’m representat en tan bella estada. Què seria de nosaltres, els artistes, sense els vostres elogis i complicitats? De ben segur l’art no hauria arribat a ser un dels grans assoliments de l’ésser humà.

 

Oriol, ara ens has deixat en aquesta vida però de ben segur has sabut gaudir-la amb intensitat; ho demostra la teva bondat innata i l’amor que tenies per les coses importants i senzilles de la vida: la teva família, fills i dona, els amics, l’art del que sabies gaudir, la naturalesa, la terra on vas néixer i que tant estimaves, el teu poble d’adopció, Argentona, on vivies i feies de «metge de poble» des que eres molt jove, i com no, les persones que vas ajudar com a bon metge de vocació que has estat. Tot això ha fet que aquest pas temporal, sé que eres un home de fe, sigui recordat amb intensitat i afecte pels que vas deixar. Sens dubte aquest és un dels assoliments humans més grans que pot deixar una persona.

 

Oriol, sempre estaràs en els nostres cors.

 

El teu cosí

Guillermo

 

Heredaste de tu padre, entre otras muchas cosas, el amor por el arte y la vida. Siempre desde mis inicios me seguiste con atención, como habías hecho con mi padre, visitando con fidelidad mis exposiciones, respondiendo a mis eventos y compartiendo también en tu facebook mis escritos ya fuesen de arte o de cualquier otro tema. Como digo, venías a mis exposiciones, acompañado de tu querida mujer Airy, sin esfuerzo, sin compromiso por nuestro parentesco, simplemente te gustaban con sinceridad y asombro los colores vibrantes y las líneas contundentes; recuerdo muy bien tu expresión de sorpresa, de admiración y de disfrute; los pintores nos fijamos mucho en estas cosas de la expresión y sabemos muy bien cuando alguien es sincero o te elogia por compromiso. Tú eras de los sinceros. Incluso me compraste algunas de mis obras y en una ocasión me enviaste orgulloso la foto de tu sala de estar con mi cuadro omnipresente en la pared principal, compartiendo espacio con algunas obras de mi padre y algunas otras de gran belleza que fuiste adquiriendo a lo largo de tu vida como buen y fiel coleccionista de arte que eras . Fui yo el que se llenó de orgullo y de agradecimiento al verme representado en tan bella estancia ¿Qué sería de nosotros, los artistas, sin vuestros elogios y complicidades? A buen seguro el arte no habría llegado a ser uno de los grandes logros del ser humano.